Des de fa anys sento un impuls molt gran que em mou a mirar cap endins, una curiositat i necessitat de sentir que hi ha una manera de deixar de simplement estar o sobreviure en el aquest món, per passar a viure'l amb més benestar i amor de mi cap a mi i els altres.

​

I això,  meu propi procés, la meva pròpia història, és el que m'ha portat a acompanyar a persones en el seu món intern. 

​

El 2010, després d'una ruptura general amb la vida que em va fer replantejar-m'ho tot, vaig iniciar un viatge cap a mi amb un màster de Nutrició em va ajudar a connectar amb els meus propis cicles interns.

Va continuar amb varies formacions de Ioga i teràpia i viatges a la Índia, que em van nodrir a nivell espiritual. Seguit d'etapes d'aprenentatge en convivència en projectes comunitaris i rurals a França i Nova Zelanda, que em van facilitar re-connectar-me amb allò que som, natura.

​

Per acabar necessitar parar de veritat a mirar cap endins. 

Amb una llanterna anomenada consciència he anat posant llum a les meves parts fosques, dolors, ferides, m'he anat descobrint.

I el que he descobert, és que sota aquest dolor, hi havia una vitalitat, alegria i espontenietat i autenticitat que ja estaven en mi i per tant, el meu desitg de viure la vida, s'està complint. 

La meva curiositat per aprendre sobre mi i el món de l'acompanyament al dolor m'han fet indagar i aprofundir en diverses formacions des de diferents perspectives. 

Actualment la mirada de trauma és la que em travessa i des d'on acompanyo. 

Tornar al cos i restablir la connexió amb el món intern, per donar espai i amor a tot allò que necessiti ser expressat i mira't. 

​

"La compassió cap a una mateixa és una acte revolucionari".