La seva finestra cara sud ens omple de llum l'estança.
Està acaronada per una capeta de cotó que ens protegeix de la mirada i el judici extern del món i ens convida a integrar aquesta mirada compassiva amb nosaltres mateixes.
El terra cremós i delicat, amb un toc rústic que m'encanta, ja que em fa pensar com seria acariciar a una ovella.
Màrfegues, coixins, mantes i molts més amortidors creen un balancí de suport on explorar-te i provar-te en noves postures, nous moviments.

La llar de foc ens proporciona la calidesa externa i interna a l'hivern. El seu caliu reflecteix el foc intern, el meu foc intern que em fa créixer dia a dia i continuar caminant en el camí de l'autoconeixement.

L'olor...
Les taules, estanteries i decoració aquestes si, rústiques de veritat. Fetes a mà, amb el més gran amor i talent creatiu de la meva mare, em recorden el meu llinatge, la seva força i vulnerabilitat.
Un atrapasomnis fet a mà per mi i un altar em recorden no deixar de seguir els meus somnis. 
Avui, on sóc, plou, plou molt. I m'ha entrat una espècie de nostàlgia agradable, de felicitat i agraïment de tenir aquest espai i m'he inspirat a compartir-vos com el visc jo.
Un espai que tinc ganes que es converteixi a poc a poc també en el lloc d'expressió del meu món creatiu intern.🌙🥰

​

Escrit per mi el setembre del2022 des de Menorca,